Estar enamorat de la paraula amor
Abans que de l'amor mateix,
Belles característiques d'un món
Insuficient.
***
Agafar paraules
De L'arbre de
Les Paraules
Con fruita tendra.
***
Quimicament,
en la meva abadia arbòrica, estudio
les infraestructures íntimes i profundes del desordre,
la composició amorosa de la pedra, la recpta mítica
del pensament. El meu sexe és
una molècula elevada a la contingència mínima
de l'abandó, els meus braços i les meves cames
són arbres, el meu amor coves buides,
les mans muntanyes. Canten com esglésies.
A sota de la pell,
em navega fang lent per les venes.
***
He après a enganyar les abelles.
Pensen que sóc una rosa.
del meus ulls em roben pol-len.
Els estris de la llum. La cantàrida
No hay comentarios:
Publicar un comentario