CARLES CANALS
Al cau de la bestiola
Sap el criminal allò que l’àngel somnia:
Que el delit de l’alè sobre el mirall
És llarg com la flastomia i pur com l’ànima
Del café. Aquells que hem conreat
Tant de temps l’estupidesa
Ens alçam ara en armes flamants,
Ens miram als ulls orgullosos,
Sodomitzam les nostres dones,
Exigim disculpes.
El paper sap l’halitosi del bolígraf
Com el capellà la veu de la beata
O la canya el bateig del glosador
Estúpid. Aquells que hem jurat
Lleialtat a l’oblit irenunciable,
Al llarg concert de la pietat,
Fingim que no ens hem vist,
I demanam disculpes per l’errada
D’haver-nos disculpat.
Este es uno de los poemas que Carles nos envió para la antología poética: El Último Jueves 15 años on the road. Calima Ediciones. Mayo 2011.
He seguit el blog "con los pies por delante" en el que ha anat escrivint sobre la seva malaltia. Impressionant! Tant per la qualitat de la seva escriptura com per la de la seva persona que es traspua (jo no el coneixia) de tot el que ha escrit en els seus darrers mesos de vida. Llegir-lo ha estat una lliçó de vida d'optimisme í de valentia. Agraeixo que ho hagi compartit.
ResponderEliminarHe seguit el seu blog "con los pies por delante" en el que ha escrit sobre els darrers mesos de la seva malaltia. Impressionant! No sols per la qualitat de la seva escriptura sinó també per la de la seva persona que es traspua de les seves paraules. Jo no el coneixia, però li agraeixo la seva generositat en compartir la seva experiència vegent de front la mort amb la serenitat, el valor i l'optimisme que els seus escrits mostraven. Gràcies, Carles, per la lliçó.
ResponderEliminarse't troba a faltar Karles..
ResponderEliminar